La recent aprovació de la revaloració de pensions per a residents a l'estranger, acordada pel Consell General i amb efectes retroactius des de l'1 de gener de 2024, ha generat reaccions entre els representants de la gent gran a Andorra. Des de la Federació de la Gent Gran, l'impacte de la mesura es valora amb prudència, emfatitzant que, si bé suposa un increment, el seu efecte en la qualitat de vida dels pensionistes serà probablement molt limitat.

Segons ha exposat a EL PERIÒDIC Fèlix Zapatero, president de la federació, l'augment aprovat aplicat a l'Índex de Preus al Consum (IPC) europeu suposa un ajustament modest per als pensionistes residents fora del Principat. Zapatero considera que aquesta revaloració pot traduir-se en un increment mensual de pocs cèntims o, en el millor dels casos, en un total acumulat anual de dos o tres euros. “Això no suposa cap millora real en la qualitat de vida dels pensionistes, és pràcticament insignificant”, afirma. Aquesta xifra, apunta, es queda curta en relació amb les despeses generals que afronten molts pensionistes, fet que genera dubtes sobre l'impacte positiu d'aquesta mesura en les seves finances quotidianes.

LLEGEIX MÉS: El Consell General aprova la revaloració reduïda per a pensionistes a l'estranger

Des de la federació es reconeix que la revaloració presenta arguments a favor i en contra segons la situació de cada pensionista. Per una banda, es considera que la vida a Andorra és més cara que en molts altres països d'Europa, fet que justificaria increments més alts per a aquells que resideixen al país. D’altra banda, es remarca que molts pensionistes a l'estranger han contribuït a la seguretat social andorrana, la qual cosa podria legitimar una igualtat en els criteris d'actualització. Tot i això, el president de la federació ha subratllat que no es posicionaran en el debat polític sobre els criteris adoptats, respectant així la decisió aprovada pel Consell General: “Nosaltres no volem entrar en el debat polític; hi ha arguments per ambdues bandes, i preferim centrar-nos en representar els pensionistes que viuen a Andorra”, explica Zapatero.

Una de les implicacions més rellevants d’aquesta aprovació, segons el president, és que s’estableix un precedent de revaloració per a pensionistes a l’estranger. A partir d’ara, es mantindrà aquest doble criteri per als pensionistes segons si viuen a Andorra o a l’estranger, un aspecte que segons ell “podria afavorir que futurs increments es gestionin de manera més equitativa”. La federació, no obstant això, remarca que la seva tasca se centra en la representació dels pensionistes residents a Andorra, per la qual cosa els afers relacionats amb els residents a l'estranger no formen part del seu cercle d’actuació directa. “Nosaltres ens ocupem dels 8.000 pensionistes que viuen aquí, no podem fer el seguiment de les situacions de persones que viuen a Austràlia o a altres països llunyans”, puntualitza Zapatero.

En paral·lel al debat sobre la revaloració de pensions, la federació posa el focus en la necessitat d’assegurar una pujada significativa del salari mínim, la qual impactaria en les pensions de residents. Zapatero destaca que, si bé la revaloració aprovada amb l'IPC europeu es considera “poc efectiva” per als pensionistes a l’estranger, l’increment del salari mínim per a 2024 suposa un tema de major rellevància per als pensionistes del Principat. “El que realment preocupa és assegurar que les pensions més baixes puguin augmentar a un ritme que permeti mantenir el nivell de vida a Andorra”, comenta el president de la federació, insistint que les pensions menors haurien de créixer amb la pujada del salari mínim, la qual podria superar l’increment basat en l’IPC.